Cases d'Espiritualitat
Fonts d'inspiració, desconnexió i reflexió per a tots els que seguim els passos del Pare Coll
Vic, Casa de totes les germanes
Casa Mare
El 15 d’agost de 1856, en una petita casa del Call Nou de Vic, el Pare Coll iniciava el seu gran somni: la fundació d’una comunitat dominicana que es dediqués a l’atenció i educació de la infància i joventut desprotegides.
No tenia gairebé més recursos que el seu amor i gran confiança en Déu, i per això Déu va beneir la seva obra. Al grup inicial de set joves, aviat se n’hi van unir d’altres. Al 1857, com que el nombre de postulants i novícies anava augmentant, el Pare Coll va aconseguir comprar una casa amb hort al carrer Caputxins de Vic. Aquesta va ser la primera casa pròpia de la Congregació, la Casa Mare.
Amb el temps, però, aquesta casa també va quedar petita, donada la gran afluència de joves que se sentien atretes pel carisma de les Dominiques de l’Anunciata.
El Pare Coll ja havia mort feia uns anys, quan Rosa Santaeugenia, la primera Priora General, dona emprenedora, es va encarregar d’impulsar el projecte d’una Casa Mare molt espaiosa i proporcionada, on poguessin formar-se moltes germanes i que comptés amb una església digna per al culte diví.
En les seves àmplies instal·lacions tindria cabuda també un col·legi. Era l’any 1879 quan es va posar la primera pedra i, amb la direcció de l’arquitecte i benefactor, sacerdot José Santasusana, es realitzaren les obres que es van inaugurar l’any 1881. La benedicció solemne de l’església fou l’any 1885.
I va ser així que va néixer la Casa Mare que avui coneixem, amb els seus amplis espais, el seu bell hort, la seva escala centenària i tants records de generacions de germanes que han passat per aquí.
El centre espiritual d’aquesta casa és l’altar del Pare Coll, on reposen les seves relíquies i des d’aquí beneeixen la seva obra escampada pel món.
Són moltes les persones que arriben desitjant pregar davant d’aquest altar. Aquí també es poden venerar les relíquies de dues Germanes Màrtirs de l’Anunciata, les del màrtir dominic Pere Almató i les de la Mare Rosa Santaeugenia.
Un Museu dividit en tres espais dóna a conèixer la vida del Pare Coll, la fundació de l’Anunciata i la seva expansió pel món; mentre que una Biblioteca especialitzada conté un important fons bibliogràfic per a l’estudi de la història de la Congregació i del seu Fundador.
Gombren, casa de colònies i espiritualitat
Casa Pare Coll
Gombrèn: Un pom de teulades vermelles esteses en la immensa abraçada verda del pre-pirineu català. Així sembla des del cim del Montgrony el petit poble gironí, bressol de Francesc Coll i Guitart.
Gaudeix d’un entorn natural immillorable a la vall del riu Merdàs, entre les serralades de Montgrony i dels Rasos de Tubau.
Enmig d’aquesta naturalesa agresta, entre les cases apinyades, el 18 de maig de 1812 va néixer Francesc, fill d’en Pere i de la Magdalena.
L’espaiosa casa de pedra com totes les de poble, no estava deserta: eren ja deu els altres fills del matrimoni.
Envoltat de la curiositat dels seus germans i de l’alegria dels seus pares, el petit va ser batejat a l’església parroquial -que encara conserva aquella pila baptismal- amb els noms de Francisco, Josep i Miquel.
Aquesta casa i aquest poble van ser testimonis muts dels primers anys de vida de Francesc: les seves entremaliadures i jocs infantils; les seves pujades a l’ermita de la Mare de Déu de Montgrony amb la seva mare; el rosari a la mà; el seu primer gran dolor: la mort del seu pare; el progressiu descobriment de les coses de Déu fins a arribar a decidir-se, en els seus valents deu anys, a marxar de Gombren per anar al Seminari de Vic.
Recórrer aquests carrers, entrar en aquest estatge, contemplar les muntanyes, pregar a l’ermita, tot a Gombrèn ens parla del Pare Coll, ens permet entendre millor la seva personalitat, endinsar-nos en la seva sensibilitat … aquí, fins i tot, arribem a percebre de prop la seva set d’infinit, el seu desig de Cel.
És per tot això que aquesta casa és part de la nostra història i una deu d’espiritualitat molt important per a les Dominiques de l’Anunciata. Va ser així que, l’any 1954, la Congregació va adquirir la propietat a un nebot del Fundador. Les obres de restauració van respectar la part antiga, la que va ser habitada pel petit Francesc i la seva família. L’habitació que el va veure néixer es va transformar en venerada capella. Es va realitzar una ampliació agafant part de l’antic hort i va quedar habilitada per a casa d’oració i de colònies. L’any 2018 es va inaugurar una altra nova i moderna ampliació.
